Número total de visualizações de páginas

segunda-feira, 5 de agosto de 2013

"Ua pequeinha stória"...

Stou an Miranda de l Douro. Bin passar uns dies para tierras de l norte. Sabe bien star eiqui, la çcansar i a ber las gientes. Ua delícia, aliar la cultura, ls questumes, la stória, la gastronomie i l merecido çcanso. Pertual ten ancantos tamanhos.
Cumo l mirandés ye ua léngua oufecial de Pertual  i depuis de tener lido alguns testos, lhembrei-me de coincer i gusto  dun scrito miu en mirandés.



Ua pequeinha stória

"Ampeça a ser mui spesso recebir amboras de muortes. Ye natural, penso, coinço muitas pessonas i yá bebi alguns anhos, lougo, tengo que ls registar, alguas bezes cun naturalidade, outras cun cierto moléstia, por bezes cun sentida tristeza i até mesmo cun sentimiento de perda. Ampeça a ser spesso recebir amboras de passamientos. San tantos que a las bezes chego la cunfundi-los culs mius pensamientos. San tantos qu'acabo por chafurgar an pensamientos custruídos a la custa de las sues bidas i cunfissones. Quien dirie que muitos de ls mius pensamientos son fruitos de bibéncias, de l cumbíbio, de las cunfissones i de l coincimiento de muitas stórias que la muorte apaga nun die qualquiera, andiferente a todo i a todos. Zaparecen uns atrás d'outros i you acabo por quedar cun alguas de las sues recordaçones. Recordaçones que nunca partilhórun cun mais naide. Fui l único spetador de muitas repersentaçones singulares, an que la senhardade, l'angústia, l'amargura, l mistério, la bolúpia, l'ato reprobable als uolhos de Dius, mas nunca als mius, fúrun-me ouferecidos an to la sue nudeç, nua berdade pura a oscilar antre ls stremos de la cundiçon houmana i por esse motibo scondidos de ls semelhantes. Segredos? Si, muitos, talbeç an smasia, mas suficientes para cumprender bien la natureza houmana. Segredos? Si, muitos, talbeç an demasia, mas subrecientes para custruir muitos de ls mius pensamientos. Segredos? Si, muitos. Guardo-los passado la muorte ls tener apagado als sous outores. I agora? L que ye que bou fazer culs? Guardá-los, claro, mas bou rebibé-los ne ls mius pensamientos. Dou-les bida, cunto-los para mi. Siempre cunseguen bibir durante mais algun tiempo, mas acabaran por zaparecer. Un segundo passamiento. 
- Hoije morriu l miu abó.
- Si? Dixe nun mui surprendido. Senti respeito, mas nun quedei ancomodado. Dixe-le, an ton de cunfuorto:
- Inda cunseguiu bibir dieç anhos! I cun culidade de bida. Nin sei cumo, mas alancava cun todas las minhas recomendaçones. Solo assi se splica. Claro qu'era ua pessona antressante. Nin eimagina las stórias que me cuntou. Era cada ua. Balha-me Santa Ambrósia! Fúrun tantas, qual deilhas la mais curjidosa i almanecha.. Stou cierto de que solo nós ls dous ye que las cunhecíamos. Nun acradito que las tenga cuntado la mais naide.
- Si. El era almanecha, mas nunca las cuntaba. I se las cuntaba al senhor doutor era porque tenie muita cunfiança an si i fazie todo l que le mandaba.
A la medida que la cumbersa decorria, tube que sorrir porque muitas de las sues stórias assobiában al miu oubido cumo se stubisse l'oubi-las de la boca de l própio. Penso que fui la purmeira beç que ri la propósito de l'ambora de la muorte d'alguien. Se el podisse oubir la cumbersa  cun to la certeza que darie  Uns antensos risos i inda era capaç de cuntar mais alguas storietas. Nun tengo qualquiera dúbeda!"

(PS. Foi o melhor que consegui! Deve estar cheio de erros, mas deu-me satisfação fazer uma tentativa.)

3 comentários:

Suzana Toscano disse...

Não dei por erro nenhum ;) mas gostei imenso de tentar decifrar, devagarinho, saboreando. Belo esforço!

Pinho Cardão disse...

Cá por mim, também está aprovado. Com distinção.

Catarina disse...

: )
Gostei de ler. Tal como gostei de ler o relato depois deste sobre o bombeiro herói. Uma perda muito grande para a comunidade mirandesa.